dimecres, de desembre 02, 2015

Balanç de la Gaianada a Querol, un mes després

La Gaianada del 2015, anàlisi des de Querol.

 

Durant el dia 2 de novembre de 2015 es va  enregistrar la crescuda del Riu Gaià més important des del 1994. Aquestes crescudes que ha patit el Gaià periòdicament al llarg dels temps s’anomenen “Gaianades”.

 

El dimarts 2 de novembre de novembre van caure més de 130 mm a tot l’Alt Gaià i concretament 154,5 mm al nucli de Querol i a l’estació a Can Llenas, prop de Montagut, 165 mm. Aquest fet va provocar la crescuda de rius i rieres de l’Alt Camp, Conca de Barberà i zones pròximes.

Antecedents

Fins el 2 novembre la tardor es podia considerar seca, la última pluja important va ser a finals de setembre amb uns 20 mm. Aquest temporal es va trobar amb un terra sec i el riu Gaià encara amb un cabal semblant al del mes d’agost, és a dir amb estiatge.

 

Factors que van provocar la Gaianada

 

Intensitat de la pluja

 

El principal factor que va provocar la Gaianada va ser la intensitat  de la pluja. Com ja hem dit el terreny estava molt sec i el terreny va poder absorbir sense gaires problemes la primera meitat de la pluja. Però a partir de les 19 UTC i fins les 20.30 UTC van caure 70 mm de cop que ja van caure sobre un terreny saturat.

 

 

 

En aquest gràfic pot veure com van caure un 80 mm al llarg del dia i que a partir d’aquesta hora el front es va estancar i durant poc més d’una hora van caure 70 mm més, amb intensitats que van arribar a 190 mm/h, (a l’esquerra la pluja amb intervals 5 minuts i a la dreta les intensitats màximes).

A les 21.00h els torrents ja baixaven plens i la Gainada ja corria per la seva part alta. Un fet que demostra que aquesta Gainada va estar provocada sobretot per la intensitat més que per acumulació de pluja és que l’endemà al matí el cabal es podia considerar de “normal”.

 

 

Simultaneïtat de la pluja

 

Des de Querol fins la Panadella es van superar els 130mm i 150 mm, sent una quantitat elevada i homogènia. Com es pot veure amb la imatge de les 19.30 del radar d’aquell 2 de novembre la intensitat màxima en aquesta hora coincidia amb  la Conca del Riu Gaià i la Baixa Segarra.

A diferència de les tempestes d’estiu que es donen precipitacions molt més locals i que afecten zones determinades com la Serra de Queralt o Esblada o Montagut, etc

 

 

 

 

 

Conca agrícola a la part alta del Gaià, Baixa Segarra

 

La part alta del Gaià té poca massa forestal i la major part del terreny són camps de sembrat. Aquest fet provoca una ràpida mobilització de l’aigua i fang que fa augmentar ràpidament el cabal del riu.

Per el contrari la zona de Montagut- Montclar- Esblada - Brufaganya la major part de la superfície és forestal i reté amb major eficàcia l’aigua i els sediments. Fet que no passava amb les gaianades de fa un segle en  la que la superfície agrícola era molt més present.

 

Absència de gaianades durant 21 anys

 

La última gaianada va ser l’any 1994. Durant aquests últims 21 anys la vegetació ha envaït la llera del riu, moltes espècies com ara esbarzers, canyes, pins.... van colonitzar parts importants del llit del riu. A més els sediments provinents dels camps de cultiu i de l’activitat extractiva de Pontils han anat saturant la llera de sediments.

 

Sediments, esbarzers, pins, canyes... i fins i  tot brossa que taponen el llit del riu i provoquen que el nivell del riu pugi encara més.

 

 

Danys

 

Els danys han estat els habituals en aquests casos, esvorancs en zones fluvials i de rieres, danys en finques agrícoles, caigudes de marges... Destacant aquest cop les infraestructures turístiques al voltant del camí de les Terres del Riu Gaià, diverses palanques i passarel·les que creuaven el riu.

Els danys més importants es van produir al municipi d’ Aiguamúrcia a on ben a prop del llit del riu creua una carretera i hi ha diverses finques agrícoles.

 

En la següent foto es pot observar un esvoranc que va fer el torrent d’Esblada a l’arribada al Gaià. La gran quantitat de pedres que va arrossegar el torrent va taponar la seva desembocadura al Riu, el torrent va agafar la pista forestal paral·lela provocant un forat de més de 2 metres de profunditat.

 

Beneficis ambientals

 

Els beneficis ambientals d’aquesta Gainada són importants. Després de 21 sense cap Gaianada important, el llit de riu estava ple de sediments. Aquests sediments havien afavorit el creixement de vegetació i algues al mateix llit del riu, provocant la poca entrada de llum al riu i processos d’eutrofització que empitjoren les condicions per a la biodiversitat. Amb la Gaianada el llit  ha quedat amb una llera amb molt bones condicions, encara que aquesta situació canviarà a la primavera degut al creixement vegetatiu i a la falta de herbívors o gestió del riu.

 

 

Diferència amb la Gaianada de 1994

 

Les conseqüències econòmiques  de les dues últimes Gaianades seran molt similars.

 

Font: Resclosa, Josep Maria Gavaldà Gotarra Marc Badia Miró

 

Per exemple al nucli de Querol els danys a l’àrea de lleure de la font del poble són molt similars. Caldrà esperar als informes del Consell Comarcal per poder fer la comparativa.

 

En la Gainada de 1994 van caure al voltant de 100 mm però partíem d’una situació ben diferent, en les setmanes anteriors ja s’havien enregistrat precipitacions que sumaven 200mm. És a dir que ja es va trobar un terreny saturat. És a dir que els 100mm d’aquell 10 de novembre van provocar unes conseqüències similars als 154 mm actuals.

 

Futur

 

Aquesta Gaianada ha redescobert el riu Gaià, amb moltíssim racons que amb una bona qualitat d’aigua provinent de la Baixa Segarra seria un paradís de gorgs i racons tant per les espècies autòctones de riu i ribera com per les persones.

De moment i falta d’una gestió clara del riu els crancs americans i els visons i episodis de terbolesa són el dia a dia del riu esperant que al Gaià algun dia se’l tracti com un riu més.

 

@pijoan_jordi   Jordi Pijoan Parellada

 

dimarts, d’agost 18, 2015

Gran participació a la Festa Major de Querol

El poble de Querol es va omplir per la festa major i més de 250 persones van omplir les cases del poble.

La festa major va anar segons el programa previst i va ser un cop més un èxit de participació.

165 persones es van reunir en la sardinada de divendres i més de 110 en la botifarrada de diumenge.

Destacar les activitats infantils que van tenir una molt bona acollida entre la mainada, el concurs de truites i el ball de festa major.

dilluns, d’agost 10, 2015

diumenge, d’agost 09, 2015

FESTA MAJOR QUEROL 2015

Dijous 13 d´agost, preparació
-----------------
18:00 muntar escenari
21:00 sopar de carmanyola
22:15 cinema a la fresca

Divendres 14 d´agost
--------------------
10:00 passejada amb el Moreno
18:00 jocs infantils tradicionals
21:00 sopar de vigilia (tickets al bar-restaurant Sant Jordi, 1 sopar 9eu, 2 sopars 15eu)
23:00 bingo i cremat 01:30 cinema a la fresca (després bingo)

Dissabte 15 d´agost
-------------------
13.00 Missa Solemne (ja informaren de l´horari) 15:00 llevat de taula 19:30 Ball de tarda amb el trio "MAKY MAKY"
23:30 Ball de nit amb el trio "MAKY MAKY"
(Hi haura servei de bar)

Diumenge 16 d´agost
-------------------
10:00 partit de futbol
12:00 concurs de truites amb aperitiu gentileça de vinateria d´Esblada 18:00 actuació infantil amb els pallassos "ELS TETES"
21:00 sopar de Germano i xocolata.
23:00 bingo i cremat





diumenge, de juliol 19, 2015

Aixopluc Castells del Gaià

L'Aixopluc dels Castells del Gaià / Article

 

L'AIXOPLUC DELS CASTELLS DEL GAIÀ

 

Encara no sabem si es farà la inauguració oficial de l'Aixopluc dels Castells del Gaià per això creiem que val la pena explicar en que consisteix aquesta obra que vam finalitzar pocs dies.

El municipi de Querol mai havia apostat de forma clara per reconèixer el patrimoni cultural i natural del municipi per això l'equip de govern de la legislatura anterior va apostar per sol·licitar subvencions extraordinàries o europees (FEADER, Diputació de Tarragona, Departament Agricultura i Territori) (www.querol.cat/turisme) . D'aquesta manera vam poder realitzar una política de reconeixement dels nostre patrimoni amb una aportació mínima per part de l'Ajuntament, al voltant del 10%.

 

També un punt de partida d'aquesta iniciativa va ser l'impuls per part del Consell Comarcal de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà del Camí de les Terres del Riu Gaià (http://www.panorama.cat/pr/myportfolio/de-querol-al-pont-darmentera-pel-cami-de-les-terres-del-gaia/) , camí d'uns 60 km entre Tamarit i Sta Coloma de Queralt. Aquesta iniciativa la vam recolzar els Ajuntaments del Pont d'Armentera i Querol arranjant els nostres trams, col·laborant i deixant un dels trams més espectaculars al voltant del Gaià.

 

A més era necessària donar a conèixer el nostre patrimoni cultural amagat durant masses anys,  els Castells del Gaià, els tres del municipi de Querol: Pinyana, Querol i Saburella, Bens Culturals d'Interès Nacional , a més del desaparegut de Montagut.

 

Per donar un mínim d'informació al visitant i una zona de descans es va pensar en realitzar "l'Aixopluc dels Castells del Gaià" l'any 2012. Aquest espai en forma de porxada a dues vessant a la plaça de Querol compta amb 5 cartelleres culturals que ens expliquem que aquesta zona va tenir un paper clau en la creació de la nació catalana. Durant un segle (X – XI) aquesta zona va ser la terra frontera entre la "Catalunya Vella" i l'Al-Andalus i durant aquesta època nombroses fortificacions es van aixecar al voltant del Riu Gaià.  A més una cartellera està dedicada al patrimoni cultural del municipi de Querol. I els elements més espectaculars són dues maquetes que ens fan prendre consciència de la magnitud d' aquests castells. A més hi ha un sisè cartell dedicat al camí de les Terres del Riu Gaià entre Querol i el Pont d'Armentera.

Aquesta informació es complementarà amb la creació d'una web amb més continguts i amb la traducció a diferents idiomes de la informació.

 

S'ha buscat un projecte el màxim de senzill possible, que fos un espai obert, sense manteniment, ja que un Ajuntament com el de Querol no podria fer front al manteniment d'un espai que s'obrís i tanqués. Aquest espai i aquest patrimoni ha de ser un punt d'inflexió amb la valoració d'aquest patrimoni. L'Ajuntament, Consell Comarcal de l'Alt Camp o la Diputació han de vetllar pel manteniment  i la promoció i la Generalitat per a la seva protecció.

 

L'únic punt negatiu és que alguns partits municipals han volgut fer servir aquesta obra per enfrontar les urbanitzacions amb el nucli antic; atribuint a aquest projecte a un malbaratament de diners.

 

Fitxa de l'obra:

Costa obra Civil: 62.687 + IVA €

Equipaments: 10.040,5 + IVA €

Subvencions: DAAM-FEADER-EUROPA 60.000 € (consorci desenvolupament CD52)Conca Barberà- Alt Camp – Anoia, convocatòria 2013                      PENDENT ATORGAMENT, DIPUTACIÓ TARRAGONA: 20.000 €

                         Petició a fundació privada: ?

Idea original: govern municipal 11-15, treballadors i veïns

Projecte: Ricard Sánchez, El Vendrell

Empresa obra civil: Constècnia, La Selva del Camp

Direcció Obra Civil: SEARE, Reus

Assessor Cultural Cartelleres i maquetes– Arqueòleg historiador: Isidre Pastor – Centre d'Estudis del Gaià, Vila-rodona - Rodonyà

Cartellera Camí Terres Gaià: Enric Fonts, El Pla de Santa Maria

Maquetes: Elements en volum, Carles, Mas de Formigosa-Querol

 

 

Jordi Pijoan Parellada, Alcalde 2011-2013, Tinent Alcalde 13-14

Article a: amics de Querol

 

 

 

 

 

Demagògia

La manera d’aconseguir vots o justificar pactes és aquesta? Utilitzant l’argument de sempre i volen enfrontar nuclis i urbanitzacions.

Oficina de turisme? el PSC farà una oficina de Turisme

Que carreteres faci un reg asfàltic al voltant de l’àrea de contenidors i l’Ajuntament el cimenti és motiu per fer guerra política... bravo!

divendres, de juny 26, 2015

Eleccions municipals 2015

Coalició d'Independents per Querol 133 vots 40% 3 regidors 
FIC 112 32 % 3 regidors 
PSC 51 15% 1 regidor
CIU 26 8 % 0 regidors

dijous, de març 12, 2015

Coalicició independents presentarà candidatura a les eleccions municipal

En la última reunió del grup Coalició d’independents per Querol, CIQ, va acordar tornar-se a presentar per tercer cop a les eleccions municipals

Coalició d’Independents per Querol és un grup de gent de diferents sensibilitats a nivell de ideologia nacional però que comparteixen un mateix model de municipi.

CIQ es va presentar per primera vegada a les eleccions de 2007 i va treure un regidor, en les eleccions del 2011 va treure dos regidors i va poder formar Govern en coalició amb CIU-AGP, va obtenir l’Alcaldia entre el 2011 i 2013 on va poder engegar un seguit de projectes i reformes que s’han anat materialitzant amb el temps. L’objectiu marcat per CIQ és la de guanyar les eleccions i per això ha fet un equip amb gent compromesa, responsable i que representen els diferents nuclis de població del municipi.

El cap de llista serà l’actual Tinent Coordinador d’Àrees i exalcalde, Jordi Pijoan, seguit de l’actual regidora de serveis Anna Saez. A la llista s’incorporen 3 dones més en el elntercer, quart i cinquè lloc.