dissabte, de juny 17, 2006

Introducció d'al·legacions




Primer de tot s’ha de tenir en compte a on es troba el municipi de Querol.
Querol és troba al mig del Sistema pre-litoral central i envoltat de zones protegides actuals, (PEIN Montagut-Ancosa i Saburella) i la futura proposta de Xarxa Natura.
Querol arrossega una trista herència del passat pel planejament urbanístic i les persones que l’han gestionat. Aquest POUM és basa en la reducció de les hectàrees urbanitzables; ja que segons les Normes Subsidiàries de l’any 1981 el 30 % del municipi de Querol és urbà. Era una època que es preguntava si la gent volia el seu bosc urbà o rústic i , és clar, urbà, valia molts més diners. Són urbans PEIN, precipicis, torrents, boscos, vinyes.... sense cap sentit. Ara tampoc té cap sentit agafar un percentatge menor d’hectàrees de determinats promotors i concentrar allà més de 5000 habitatges en un municipi de 350 habitants. No s’entén que en la memòria del POUM i l’informe medioambiental és puguin justificar 5100 cases amb un propòsit de creixement sostenible. Crec que no sabeu que vol dir creixement sostenible; perquè pensar fer 1400 cases a l’Arboçar, 540 a Rocacorba....és sostenible o és rendible? Penseu d’on treureu l’aigua, gestionareu els residus, l’impacte de 20.000 persones sobre el medi natural; sostenible, us ho explico, vol dir no comprometre les generacions futures; 3 del 4 regidors que governeu teniu més de 70 anys; ens esteu deixant un desgavell urbanístic que les generacions futures no podrem gestionar; vosaltres no hi sereu però d’altres sí. Amb 4 urbanitzacions de centenars d’hectàrees no en tenim prou?
Querol no és municipi industrial ni turístic, aquest elevat número d’habitatges només es justifica des de un punt de vista especulatiu.

dimecres, de juny 14, 2006

Llicències d’obres avui i gana per demà.




Per tothom es ben conegut la dita “Pa per avui i gana per demà”, per tothom menys el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Querol. La seva argumentació per fer noves urbanitzacions a Querol: Rocacorba, la Casa Gran,... enmig del bosc i no al costat de cap nucli urbà és cobrar llicències d’obres. I amb aquest diners rebaixar les quotes de les juntes de compensacio, propietaris,… de les resta de les inacabades cinc urbanitzacions de Querol.

Però no explica que pasara un cop els nous bolets urbanistics estiguin acabats, o abandonats pels promotors com malahauradament a succeit repetidament a Querol, doncs que l’Ajuntament s’haurà de fer càrrec d’un serveis que no podrà compensar amb els impostor que paguen els nous veins. És a dir, que tindrem unes noves urbanitzacions que demandaran, amb rao, uns serveis basics i el seu manteniment. I llavors? Doncs d’on treurem els recursos? Construirem més urbanitzacions?

S’ha de buscar un model de creixement sostenible, no fer nous bolets urbanistics. Fer creixer als voltant del poble de Querol, acabar i l’alhora dotar de serveis les diverses urbanitzacions existens. S’ha de planificar com volem creixer i d’on surtiran els recursos a curt i mig termini. No pot ser que els beneficis de l’especulació, comprar a preu ridícul i vendre a preu d’or, vagin a parar abans d’unes butxaques privades i després l’Ajuntament, tots nosaltres, i en especial els veins de la urbanització haguin de pagar les despesses de la creació de serveis.

Les llicències d’obres només es cobren una vegada, els serveis s’han de donar per sempre. D’ons surtiran en el futur els recursos per donar i mantenir els serveis a las urbanitzacions , de la butxaca del regidor d’urbanisme? De les donacions anònimes ?
JSP

diumenge, de juny 04, 2006

Tornem a començar


Després de 15 mesos d'haver presentat al·legacions i que mai han estat respostes; els veïns de Querol tornem a preparar noves al·legacions per aquest nou POUM.

DE 6123 A 5092 HABITATGES EN EL POUM DE QUEROL I REPRESÀLIES CONTRA MEMBRES DE LA PLATAFORMA


Un POUM finançat amb les donacions i fet per un govern no escollit democràticament

Ja està a exposició pública el POUM de Querol. Un POUM finançat amb les donacions dels promotors tal i com ha reconegut l’equip de govern a la premsa. L’equip de govern és fruit d’un cas de transfuguisme.
Ha passat un any del primer POUM però el temps no ha servit per fer reflexionar l’Ajuntament.

6123 habitatges l’any 2005 a 5092 habitatges l’any 2006

Hem passat d’una previsió màxim de 6123 habitatges l’any 2005 a 5092 habitatges; recordar que el poble té 350 habitants empadronats entre 5 urbanitzacions, Querol, Esblada i masies.

Més sorpreses, represàlies i 1400 cases a l’Arboçar

Però aquest POUM té noves sorpreses:
- Rocacorba, el projecte més polèmic continua a dalt la muntanya, retallat perquè la pendent es situï al voltant del 20 %. Tot i així ho dubtem. El propietari de Rocacorba va fer una donació de 30.000 €.

- El creixement del poble es fa per taques, algunes molt aïllades del poble. L’ajuntament pren represàlies contra els membres de la Plataforma; a uns els hi passa la casa enganxada al poble d’urbana a agrícola, a uns altres els hi treu els horts per fer aparcaments i desapareix un pla parcial d’ampliació del poble perquè és propietat d’un membre de la plataforma: el SUD 3 i es posa lluny del poble. Total: al voltant de poble es poden fer 764 habitatges quan actualment en té 50.

- Creació d’un zona industrial als plans d’Esblada per fer una pedrera. L’impulsor d’aquesta pedrera va fer una donació a l’Ajuntament de 6000 €.

- 1400 habitatges a l’Arboçar. Una urbanització que no s’ha consolidat mai i a on actualment hi ha una vintena de cases; ara se’n preveuen 1400.

“Hi ha més plans urbanístics que habitants al poble”:

SÒL URBÀ DELIMITAT:
SUD 1 “Ca l’Isidret” 52 habitatges
SUD 2 “ Cal Canyetà” 50
SUD 3 “Cunillera” 56
SUD 4 “L’Arboçar” 1400
SUD 5 “Camí de Formigosa”
SUD 6 “Camí de la costa”
SUD 7 “Mas Gener” 223
SUD 8 “Coll de la Rimbalda” 169
SUD 9 “Rocacorba” 540
SUD 10 “Valldosera” 47
SUD 11 “La Plana d’Esblada” Industrial.

POLIGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA
PAU 1 Ranxos de Bonany 361 habitatges
PAU 2 Can Llenas 628
PAU 3 Mas Gasons 531
PAU 4 Mas Bermell 719

PLANS DE MILLORA URBANA
PMU 1-4 Querol 66 habitatges
PMU 5-6 23 habitatges

TOTAL un màxim de 5092 habitatges en un municipi de 350 persones empadronades.

La Corleone de l'Alt Camp


La diferència entre els terrenys situats a dalt la muntanya i els altres annexats al poble és que el primer, Sant Andreu de Llavaneres S.L., va fer una donació de 30000€ i el segon és veí de Querol i, com gaire bé tots, crític amb la gestió municipal i no ha fet cap donació.
Ara dalt la muntanya és urbà i al costat del poble ha desaparegut un pla parcial d'ampliació del poble. Llum verda a 550 cases a dalt d'un peny; llum vermella a 30 cases al costat del poble.

Zona Industrial a Esblada


Aquesta és la zona industrial d'Esblada per processar la pedra de la pedrera que volen intentar fer. L'encarregat seria una empresa que va fer la donació de 6000 € a l'Ajuntament (veure apartat donacions).

1400 habitatges a l' Arboçar



I ampliacions de Ranxos de Bonany, Mas Vermell, Mas Gassons.

dijous, de juny 01, 2006

¿Fins on hem de créixer?


En els últims anys Catalunya ha passat del 6 als 7 milions d’habitants. La superfície urbanitzada ha augmentat espectacularment. Les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle han augmentat enlloc de disminuir. Cada cop consumim més energia, més aigua, i deixem els rius més eixuts i bruts. Creixem gràcies a la degradació del nostre entorn.

Aquest model de creixement indefinit el basem en recursos no renovables: els combustibles fòssils (petroli i gas). La Terra tarda milions d’anys a produir el petroli que consumim en un any i que les pròximes generacions no podran fer servir. La nostra economia es basa en un recurs que tard o d’hora s’haurà de substituir. ¿Estem preparats per a aquest canvi?

Diem que l’economia creix. Però d’aquest creixement, n’hauríem de restar el que costa reciclar un producte, descontaminar un sòl per culpa d’una activitat industrial... En resum, n’hauríem de descomptar el cost real d’uns recursos que no es poden renovar. Ens referim al PIB verd.

Aquest model de créixer amb nous plans urbanístics, amb noves zones industrials no pot ser indefinit. Cada cop haurem de fer més carreteres i més grans perquè cada cop hi haurà més vehicles. Ens caldran noves pedreres perquè necessitarem el material per construir. Caldran noves plantes per tractar els residus, nous abocadors, noves plantes energètiques, més aigua...

¿Què pensaran les properes generacions de nosaltres? Que hem estat egoistes i que per tenir beneficis avui hem hipotecat el futur. Acabarem deixant una Catalunya plena de ciment, d’asfalt (com ja ho és la nostra costa), de pedreres i d’abocadors.

Ara mateix ens caldria una superfície 5 vegades més gran que Catalunya per poder disposar dels recursos de què gaudim. És a dir, produïm una cinquena part del recursos que gastem. Tard o d’hora veurem que aquest creixement és insostenible. Però, com més tard ens n’adonem, més difícil serà trobar-hi solucions.