dilluns, de gener 22, 2007

El Gaià, un riu únic




Fins fa pocs anys les anguiles i les llúdrigues nedaven per les aigües del Gaià. Però el desenvolupament de la societat i el poc interès per la naturalesa va fer que el Gaià es convertís en un riu que ja no arriba al mar. Ara les anguiles ja no poden pujar pel riu perquè ja no n’hi ha i si n’hi hagués es trobarien amb la presa del Catllar que subministra tota l’aigua del riu a Repsol. Les llúdrigues ja han desaparegut per la caça de fa unes dècades i també per la pèssima qualitat de l’aigua abans que es construïssin les depuradores i es controlessin els abocaments.
És hora de tornar al Gaià la seva plenitud. El Gaià és un riu amb grans oportunitats. El Gaià és un riu amb un gran patrimoni natural tal i com ho recull la Xarxa Natura 2000 que protegeix una amplíssima part del seu territori. El Gaià és història, fou frontera de la Marca Hispànica durant dècades deixant un llegat de castells, torres i altres fortificacions de gran valor cultural. Totes aquestes condicions li donen a les Terres del Gaià un potencial de desenvolupament sostenible únic. Es podria aprofitar per aportar un turisme de qualitat a aquestes terres per tota aquella gent que busca tranquil·litat i gaudir de la natura i la història i al mateix temps donar una sortida viable econòmica a molts pobles de la Vall del Gaià enlloc de buscar solucions només en les llicències d’obres.
Però per això abans cal tenir un riu de veritat, que arribi al mar. A més el fet que el Gaià transcorri per la majoria del seu recorregut per terres amb poca densitat de població i amb poca pressió industrial (però cada dia més) podria fer d’aquest riu un riu model, un riu amb aigua de bona qualitat des de el seu origen fins al mar i amb tota les espècies típiques d’un riu mediterrani.
Jordi (article al Vallenc)
Foto: Txell

1 comentari:

Can Biarlu ha dit...

Si...debia de ser molt màgic aquest riu, i en alguns racons encara ho és, però l'aigua del riu gaià a l'alçada de querol....sembla un rallat d'aigües fecals, marró grisenc amb escuma bastant extraña... S'hauria de mirar..... Dona fàstig mullar-t'hi els peus.