dimarts, de desembre 22, 2009

NADAL A MONTAGUT

FELICITACIÓ NADAL, per Josep Santesmases,

És de neu o és de sol
el Nadal d’aquest voral?

De nit el fred enravena la terra,
de dia el sol juganer desfà la glaçor estrellada.
La claror del cel no enganya ni distreu,
llarga esdevé la mirada, la llunyania, adjacent,
el món, un cop d’ull, i la distància una ràfega de vent.

Ben lluny veig la neu des d’aquest cim,
la llarga crinera blanca septentrional.
Mirall el de la mar cap a migdia,
joguines els vaixells que van i vénen de port.
De les muntanyes tots els noms et diria,
llevat dels pics, tants, com veus dels Pirineus,
d’endins d’Aragó a les terres andorranes.
Ja coneixes la blavor de la muntanya serrada,
o el Montseny, que n’és un xic més discret.
Mira’ls bé, de la terra, diuen, són l’essència.
I la Mola de Sant Llorenç del Munt,
i el Tibidabo i el pirulí de Collserola,
ja ho saps, és allà on hi ha tanta gent.
De serra allargassada, la de Prades,
prop dels bons vins, la Mola de Colldejou.
Ben lluny el Montsià em recorda l’Ebre,
terrer de gent falaguera i de parla frescal.
Difuminada apareix la visió dels Ports,
en la cruïlla de les terres que tant m’estim.

He vist Mallorca, damunt d’un tel blanc,
en la mar on neden les Illes amb els amics que hi tinc.

El món de casa és el del riu.
Aguiló encapçala la colomina clota,
les terres segarrenques de blats i ordis.
Els castells adormits encara guarden el món.
Santa Perpètua és, ¿ho saps?, joiell del Gaià,
Selmella i Saburella la parella de la paret de ponent,
Querol amagat, Pinyana rocallosa, perduda
enmig del bosc que cada dia guanya la jugada.
Formigosa, senyora i majora de les altures,
el Montmell sura en mar de plata,
la Tossa de Montferri, Miramar i el Tossal,
menudalles del Camp que estén la ma,
on bateguen els pobles i les ciutats,
on fumegen les químiques, on llueixen els teulats,
on formiguegen els cotxes, on viuen els homes,
on es barallen els conreus i el creixement…
sostenible, és clar, ha!, ha!, ha!

És de neu o és de sol
el Nadal d’aquest voral?
De Montagut estant, en la solitud del món,
de neu i de mar, de muntanya i de pla.

Josep Santesmases i Ollé

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amics de salvem Querol que tingueu un molt BON ANY 2010.

Anònim ha dit...

Amics de Salvem Querol que tingueu un molt BON ANY 2010.