JORNADA DE PRESERVACIÓ DEL GAIÀ:
Dia 30 de setembre a Querol (Alt Camp)
17:00 h 2a Trobada per a la conservació del Gaià.
Dia 30 de setembre a Querol (Alt Camp)
17:00 h 2a Trobada per a la conservació del Gaià.
I a les 16:15 presentació del llibre: Santes Creus i les Terres del Gaià.
Els qui subscriuen,
ens identifiquem pertanyents al territori que drena el riu Gaià,
antuvi terres de frontera de la Marca Hispànica, i altrament entrat el s.XXI,
raó i nexe d’unió d’espais naturals i pobles, de les seves comunitats d’éssers vius,
i de les persones que hi viuen i treballen.
Les Terres del riu Gaià, la seva Conca, la seva Mar, ensems territoris veïns,
dibuixen un extens espai natural
que acull encara importants espècies bioindicadores del seu bon estat de salut ecosistèmic,
àligues daurades i cuabarrades, ducs i torlits, turons i escanyapolls, orquídies i baladres...
penyassegats, costers, comellars i barrancs, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes...
i on és sabut que les llúdrigues hi nedaren a Santa Perpètua de Gaià fins l’any 1990,
i els linxs mediterranis hi persistiren a El Catllar-Renau fins l’any 1962,
història natural recent certament simptomàtica de la seva potencialitat ambiental.
Sóm conscients d’ésser part intrínseca d’un paisatge,
i també hereus d’una història que l’ha forjat,
des del Císter de Santes Creus, fins les creus discoïdals de la Baixa Segarra, passant pels castells, masos, barraques, marjades, cucons i aljubs...
Un patrimoni comú que també comparteix una problemàtica diversa,
però ensems amb possibilitats de desenvolupament sostenible,
de conservació, protecció, gestió, i promoció conjunta
tant dels seus valors biològics i mediambientals, com paisatgístics, històrics i antropològics.
Per la qual cosa
ens comprometem a treballar per la seva preservació, perdurable en el temps,
cercant i impulsant les millors i més adients fórmules possibles
que garanteixin solucions de futur reals, corporatives i eficaces,
per aquest territori que el Gaià cohesiona i on s’hi relaciona.
Ara, modernament, la Conca del riu Gaià ja no la pot preservar el desconeixement,
ni tampoc suara el seu menysteniment,
i, sola, sense la consideració suficient, es va ja disgregant,
s’empobreix, degrada, i, es despersonalitza.
El riu Gaià segueix estant desprotegit i sense cap cabal ecològic
circulant aigües avall de l’embassament del Catllar;
Conca del riu aquesta, que es configura com el principal connector biològic
a les comarques de Tarragona, de primer ordre, entre la Mediterrània i l'interior del país, arribant, a través de la Baixa Segarra i el Solsonès, fins al mateix Pirineu.
Caldrà, si més no, amb orgull, conservar com a tals la Conca del riu Gaià
i el seu litoral associat, la mar i la costa,
ensems la corona verda del llevant agroforestal tarragoní íntimament imbricada,
i tots aquells altres territoris veïns mereixedors de preservar lligats.
Cal implementar, doncs una figura legal de gestió mancomunada
nexe d'unió de les diferents unitats
ja protegides actualment a la Conca del Gaià,
i dels nous espais a protegir properament,
en el marc de la Xarxa Natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural,
el Pla Territorial del Camp de Tarragona, el Catàleg del Paisatge, el Pla de Conexions Biològiques, etc.
i de totes aquelles eines de planificació suara en curs,
o d’altres de novedoses i també estratègiques per avançar en la preservació les Terres del Gaià.
Cal dotar-nos i desenvolupar una estructura ordenant de l’espai
altrament generadora de sinèrgies positives per l’entorn a diferents nivells,
tant ambientals, com socials i culturals, i de progrés econòmic.
Cal entendre el Gaià com a raó biogeogràfica de cohesió global,
element conferidor d’entitat a l’espai,
i, de marca pròpia de qualitat a tots nivells.
Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambientalment.
Cal, per a les generacions que ens segueixen,
conservar un paisatge viu.
Aplegats per primera vegada al Casal de Renau el dissabte dia 6/5/06,
i en perspectiva de subsegüents trobades obertes en d’altres municipis,
jornades de debat i reflexió globals,
acompanyats de la necessària complicitat de les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees...
i amb la vocació de seguir aglutinant les més diverses sensibilitats
ens identifiquem pertanyents al territori que drena el riu Gaià,
antuvi terres de frontera de la Marca Hispànica, i altrament entrat el s.XXI,
raó i nexe d’unió d’espais naturals i pobles, de les seves comunitats d’éssers vius,
i de les persones que hi viuen i treballen.
Les Terres del riu Gaià, la seva Conca, la seva Mar, ensems territoris veïns,
dibuixen un extens espai natural
que acull encara importants espècies bioindicadores del seu bon estat de salut ecosistèmic,
àligues daurades i cuabarrades, ducs i torlits, turons i escanyapolls, orquídies i baladres...
penyassegats, costers, comellars i barrancs, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes...
i on és sabut que les llúdrigues hi nedaren a Santa Perpètua de Gaià fins l’any 1990,
i els linxs mediterranis hi persistiren a El Catllar-Renau fins l’any 1962,
història natural recent certament simptomàtica de la seva potencialitat ambiental.
Sóm conscients d’ésser part intrínseca d’un paisatge,
i també hereus d’una història que l’ha forjat,
des del Císter de Santes Creus, fins les creus discoïdals de la Baixa Segarra, passant pels castells, masos, barraques, marjades, cucons i aljubs...
Un patrimoni comú que també comparteix una problemàtica diversa,
però ensems amb possibilitats de desenvolupament sostenible,
de conservació, protecció, gestió, i promoció conjunta
tant dels seus valors biològics i mediambientals, com paisatgístics, històrics i antropològics.
Per la qual cosa
ens comprometem a treballar per la seva preservació, perdurable en el temps,
cercant i impulsant les millors i més adients fórmules possibles
que garanteixin solucions de futur reals, corporatives i eficaces,
per aquest territori que el Gaià cohesiona i on s’hi relaciona.
Ara, modernament, la Conca del riu Gaià ja no la pot preservar el desconeixement,
ni tampoc suara el seu menysteniment,
i, sola, sense la consideració suficient, es va ja disgregant,
s’empobreix, degrada, i, es despersonalitza.
El riu Gaià segueix estant desprotegit i sense cap cabal ecològic
circulant aigües avall de l’embassament del Catllar;
Conca del riu aquesta, que es configura com el principal connector biològic
a les comarques de Tarragona, de primer ordre, entre la Mediterrània i l'interior del país, arribant, a través de la Baixa Segarra i el Solsonès, fins al mateix Pirineu.
Caldrà, si més no, amb orgull, conservar com a tals la Conca del riu Gaià
i el seu litoral associat, la mar i la costa,
ensems la corona verda del llevant agroforestal tarragoní íntimament imbricada,
i tots aquells altres territoris veïns mereixedors de preservar lligats.
Cal implementar, doncs una figura legal de gestió mancomunada
nexe d'unió de les diferents unitats
ja protegides actualment a la Conca del Gaià,
i dels nous espais a protegir properament,
en el marc de la Xarxa Natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural,
el Pla Territorial del Camp de Tarragona, el Catàleg del Paisatge, el Pla de Conexions Biològiques, etc.
i de totes aquelles eines de planificació suara en curs,
o d’altres de novedoses i també estratègiques per avançar en la preservació les Terres del Gaià.
Cal dotar-nos i desenvolupar una estructura ordenant de l’espai
altrament generadora de sinèrgies positives per l’entorn a diferents nivells,
tant ambientals, com socials i culturals, i de progrés econòmic.
Cal entendre el Gaià com a raó biogeogràfica de cohesió global,
element conferidor d’entitat a l’espai,
i, de marca pròpia de qualitat a tots nivells.
Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambientalment.
Cal, per a les generacions que ens segueixen,
conservar un paisatge viu.
Aplegats per primera vegada al Casal de Renau el dissabte dia 6/5/06,
i en perspectiva de subsegüents trobades obertes en d’altres municipis,
jornades de debat i reflexió globals,
acompanyats de la necessària complicitat de les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees...
i amb la vocació de seguir aglutinant les més diverses sensibilitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada