Premis de Reconeixement la Vall del Gaià

PREMI DE PATRIMONI: Plataforma Salvem Querol

Dissabte 11 de novembre la Plataforma va rebre aquest premi organitzat pel Centre d'Estudis del Gaià a l'Hostal Grau de Santes Creus en el transcurs d'un sopar amb entitats i Ajuntaments del curs mig del Gaià.

Centre d’Estudis del Gaià:
Arran de la notícia d’un pla urbanístic municipal de Querol que preveia la construcció de més de mil habitatges al lloc conegut com a Rocacorba, a la falda de la muntanya de Montagut es va constituir la plataforma Salvem Querol per tal de lluitar contra el projecte. Les seves reindivicacions han consistit en algunes accions populars, en aconseguir unes 3000 firmes contràries al pla, a la implicació d’entitats i associacions, a presència a la prems i a un treball eficaç envers l’administració. Ha raonat abastament els motius de l’oposició al projecte amb arguments sòlids i documentals.


Discurs de la Plataforma a Santes Creus:
Volem donar les gràcies al centre d’estudis del Gaià pel premi patrimoni. És un premi que volem compartir amb tothom que ens ha donat suport perquè sense ells no haguéssim tingut tanta força.
La Plataforma està integrada per veïns de Querol i el grup ecologista GEPEC, el qual ens ha donat un gran ressò a les nostres protestes.
La Plataforma va néixer aviat farà 2 anys quan l’Ajuntament de Querol va aprovar un POUM de més de 6000 habitatges en un municipi de 400 persones empadronades. Des de llavors que hem rebut un gran suport de moltes persones anònimes. Com es demostra amb les 3000 signatures recollides donant recolzament als nostres arguments.
Gràcies aquest treball de 2 anys hem començat a recollir els primers fruits. Rocacorba, el projecte de 1400 cases al costat del poble, no es podrà dur a terme perquè ha quedat inclosa en l’espai Xarxa Natura 2000.
El desori urbanístic no és un problema concret si no que afecta a tota Catalunya i a l’Estat. Per això donar ànims a totes les persones, plataformes... que lluiten contra l’especulació urbanística i que no han tingut tant de ressò; esperem que el cas de Querol serveixi per demostrar que les coses també poden sortir bé.
I per últim dir-vos que la Plataforma continuarà treballant no només per preservar el patrimoni natural de Querol sino que també el de la Vall del Gaià.
Gràcies

D'aquí a aquí, 2 anys.

Gaià

El riu està molt tèrbol i no és per una crescuda del cabal si no que des de principis d'any que baixa d'aquesta manera: tèrbol. I tot això té orígen abans de Pontils; s'hauria de mirar quina és la causa. I és que una mala qualitat des del seu orígen, Sta Coloma, condiciona el riu al llarg del seu tram. Encara que hi ha uns determinat macroinvertebrats que si l'aigua fos de mala qualitat no hi serien.

Aquests no són bolets autòctons

Fotos Conèixer Montagut

Imatges Rally Catalunya 2007, tram Querol

(Fotos d'Oscar Huerta)

també han penjat videos a: http://es.youtube.com/watch?v=9HKaKHooMEI

Pedrera a Mas Esplugues??!!!!

Com és que han fet aquest canvi entre la 2ana i la 3era proposta de Xarxa Natura? És la contrapartida a l'Ajuntament per Rocacorba. Això deixa les portes obertes a una possible pedrera; a la que un assessor de l'Ajuntament tant perseguia... si l'Ajuntament no hagués fet una al·legació aquest canvi no s'hagués produït.
Les creuetes del mapa és el final del municipi de Querol.

ENS HEM MENJAT EL "CROISANT" ROCACORBA

BON PROFIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ÈXIT A LA FESTA SALVEM QUEROL

ÈXIT A LA FESTA SALVEM QUEROL

La festa Salvem Querol, celebrada el dissabte 30 de setembre ha estat un èxit de participació. Ha aplegat més de 150 persones que al llarg del dia han passat per la plaça del poble de Querol.
Aquesta festa arriba després de 2 anys de lluita de la Plataforma Salvem Querol per tal de tirar enrere el projecte Rocacorba, inicialment de 1026 cases, en un poble de 50. Finalment en la última proposta de Xarxa Natura aquests terrenys queden protegits i per tant no es podrà dur a terme, perquè el sòl és no urbanitzable.
En la festa no hi ha faltat res: cava etiquetat per l’ocasió, mongetes i botifarra, croissants ornats que representaven el projecte Rocacorba ja que aquest té aquesta forma; audiovisual de paisatges de Querol i venda de punts de llibre, barrets i aquarel·les de Querol.
A la tarda en Josep Santesmases ha presentat el seu llibre: “Santes Creus i les Terres del Gaià” a la casa del poble, la qual ha quedat petita.
I finalment hem fet la segona taula-forum de les Terres del Gaià. En aquesta trobada s’ha continuat el projecte iniciat a Renau encaminat a buscar una figura de protecció i gestió de les terres del Gaià; la qual ha de permetre promoure aquestes Terres però conservant i millorant la qualitat ecològica de la seva conca: des de l’inici del Gaià a la Baixa Segarra a la seva teòrica arribada al mar.

Després de celebrar aquesta decisió amb tota la gent que ens han ajudat, la Plataforma continuarà la seva lluita; ja que a més de Rocacorba, l’Ajuntament preveu fer a l’est del municipi, on es troben les 5 urbanitzacions actuals, 4000 cases més en les qual destaca l’Arboçar: una urbanització que no es va arribar a desenvolupar (30 cases actualment) i on el nou POUM preveu un màxim de 1400 cases. Un fet que fa que la Plataforma no pugui baixar la guàrdia.
Des de la Plataforma volem donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat durant aquests dos anys: persones anònimes, grups ecologistes, associacions, partits polítics, Conselleria de Medi Ambient....

PLATAFORMA SALVEM QUEROL

Per les Terres del Gaià i la seva mar

JORNADA DE PRESERVACIÓ DEL GAIÀ:
Dia 30 de setembre a Querol (Alt Camp)
17:00 h 2a Trobada per a la conservació del Gaià.

I a les 16:15 presentació del llibre: Santes Creus i les Terres del Gaià.

Els qui subscriuen,
ens identifiquem pertanyents al territori que drena el riu Gaià,
antuvi terres de frontera de la Marca Hispànica, i altrament entrat el s.XXI,
raó i nexe d’unió d’espais naturals i pobles, de les seves comunitats d’éssers vius,
i de les persones que hi viuen i treballen.

Les Terres del riu Gaià, la seva Conca, la seva Mar, ensems territoris veïns,
dibuixen un extens espai natural
que acull encara importants espècies bioindicadores del seu bon estat de salut ecosistèmic,
àligues daurades i cuabarrades, ducs i torlits, turons i escanyapolls, orquídies i baladres...
penyassegats, costers, comellars i barrancs, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes...
i on és sabut que les llúdrigues hi nedaren a Santa Perpètua de Gaià fins l’any 1990,
i els linxs mediterranis hi persistiren a El Catllar-Renau fins l’any 1962,
història natural recent certament simptomàtica de la seva potencialitat ambiental.

Sóm conscients d’ésser part intrínseca d’un paisatge,
i també hereus d’una història que l’ha forjat,
des del Císter de Santes Creus, fins les creus discoïdals de la Baixa Segarra, passant pels castells, masos, barraques, marjades, cucons i aljubs...

Un patrimoni comú que també comparteix una problemàtica diversa,
però ensems amb possibilitats de desenvolupament sostenible,
de conservació, protecció, gestió, i promoció conjunta
tant dels seus valors biològics i mediambientals, com paisatgístics, històrics i antropològics.

Per la qual cosa
ens comprometem a treballar per la seva preservació, perdurable en el temps,
cercant i impulsant les millors i més adients fórmules possibles
que garanteixin solucions de futur reals, corporatives i eficaces,
per aquest territori que el Gaià cohesiona i on s’hi relaciona.

Ara, modernament, la Conca del riu Gaià ja no la pot preservar el desconeixement,
ni tampoc suara el seu menysteniment,
i, sola, sense la consideració suficient, es va ja disgregant,
s’empobreix, degrada, i, es despersonalitza.

El riu Gaià segueix estant desprotegit i sense cap cabal ecològic
circulant aigües avall de l’embassament del Catllar;
Conca del riu aquesta, que es configura com el principal connector biològic
a les comarques de Tarragona, de primer ordre, entre la Mediterrània i l'interior del país, arribant, a través de la Baixa Segarra i el Solsonès, fins al mateix Pirineu.

Caldrà, si més no, amb orgull, conservar com a tals la Conca del riu Gaià
i el seu litoral associat, la mar i la costa,
ensems la corona verda del llevant agroforestal tarragoní íntimament imbricada,
i tots aquells altres territoris veïns mereixedors de preservar lligats.

Cal implementar, doncs una figura legal de gestió mancomunada
nexe d'unió de les diferents unitats
ja protegides actualment a la Conca del Gaià,
i dels nous espais a protegir properament,
en el marc de la Xarxa Natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural,
el Pla Territorial del Camp de Tarragona, el Catàleg del Paisatge, el Pla de Conexions Biològiques, etc.
i de totes aquelles eines de planificació suara en curs,
o d’altres de novedoses i també estratègiques per avançar en la preservació les Terres del Gaià.

Cal dotar-nos i desenvolupar una estructura ordenant de l’espai
altrament generadora de sinèrgies positives per l’entorn a diferents nivells,
tant ambientals, com socials i culturals, i de progrés econòmic.

Cal entendre el Gaià com a raó biogeogràfica de cohesió global,
element conferidor d’entitat a l’espai,
i, de marca pròpia de qualitat a tots nivells.

Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambientalment.

Cal, per a les generacions que ens segueixen,
conservar un paisatge viu.

Aplegats per primera vegada al Casal de Renau el dissabte dia 6/5/06,
i en perspectiva de subsegüents trobades obertes en d’altres municipis,
jornades de debat i reflexió globals,
acompanyats de la necessària complicitat de les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees...
i amb la vocació de seguir aglutinant les més diverses sensibilitats

Xarxa Natura 2000 i Querol, finalment

En verd la nostra proposta inicial. I per ordre les tres propostes de la Conselleria de Medi Ambient. No sabem que va passar a la segona proposta.

EL SENY S'IMPOSA!

EL SENY S’IMPOSA,

LA MEGAURBANITZACIÓ DE QUEROL NO ES FARÀ


Després de comprovar amb detall la cartografia de Xarxa Natura 2000 presentada per la Conselleria de Medi Ambient, podem concloure que la zona on l’Ajuntament ha aprovat la construcció de la urbanització Rocacorba, queda inclosa dins l’àrea protegida.
Finalment, ha quedat confirmada la primera proposta de Xarxa, on Rocacorba quedava preservada per ser hàbitat de l’àguila cuabarrada i per tant està protegida com a zona ZEPA per la Unió Europea. S’ha imposat doncs el seny i el bon fer de professionals que vetllen des de les institucions de govern, ecologistes i d’esquerres. Aquesta noticia ens ha donat confiança en l’honestedat de les persones que en formen part. I en aquest moment social que estem vivint , aquest és un sentiment malauradament poc abundant.

La urbanització Rocacorba, a prop del poble de Querol, preveia la construcció de 1026 habitatges en l’aprovació del POUM presentat el 18 de desembre de 2004. Després en la segona aprovació inicial, la primavera d’aquest any, va quedar reduïda en 550 habitatges (el poble de Querol actualment té 50 cases!). L’equip de govern format per un trànsfuga i el grup que va perdre les eleccions, no ha tingut mai en compte la proposta inicial de Xarxa Natura i ha intentat que es descatalogués per poder-hi construir.

S’ha perdut un temps preciós per revitalitzar el nucli del poble, però arreglar el nucli no dona diners i fer noves urbanitzacions sí. L’actual equip de govern encara està menys legitimat per dissenyar el 4rt POUM després d’aquests fets. Hauria de ser un organisme superior que no es veies enlluernat pels diners d’una immobiliària, el que posés ordre d’una vegada al desgavell urbanístic que pateix Querol des dels anys 70.
També la Plataforma es pregunta que passarà amb la donació que va fer el constructor (la que està documentada) a l’Ajuntament.

La Plataforma Salvem Querol es mostra molt satisfeta, i felicita per aquesta decisió a la Conselleria de Medi Ambient , a qui vol mostrar el seu sincer agraïment i també a totes les persones que ens han donat el seu suport, les que han compartit amb nosaltres la tasca i el desig per aconseguir aturar aquestes propostes, tan destructores de la riquesa més imprescindible que tenim, el nostre medi natural. Entre elles les 3000 que van signar el manifest per un creixement sostenible de Querol, grups ecologistes, diferents partits polítics, associacions, als mitjans de comunicació pel ressò... i especialment a l’Institut Català per a la Conservació del Rapinyaires (moltíssimes gràcies a tots!)

Celebrarem com cal aquesta decisió tan crucial amb totes les persones i els col·lectius que ens han estat donant dia rera dia mostres de solidaritat, tenim present que sense el seu ajut no ho haguéssim aconseguit.

Però, la Plataforma haurà de continuar treballant,... ja que a més de Rocacorba l’Ajuntament preveu fer a l’est del municipi, on es troben les 5 urbanitzacions actuals, 4000 cases més, entre les quals destaca l’Arboçar: una urbanització que no es va arribar a desenvolupar (30 cases actualment) i on el nou POUM preveu un màxim de 1400 cases. Un fet que fa que la Plataforma no pugui baixar la guàrdia.

De ben segur que el cas de Querol donarà noves energies i els ànims necessaris a tota aquella gent amb qui compartim la lluita contra els greus perills de l’especulació, amb l’objectiu d’assolir un creixement harmoniós i sostenible, i d’aquesta manera transformar el present per tal d’ assegurar el futur de les generacions més joves.

PLATAFORMA SALVEM QUEROL

Querol, setembre 2006

RESPOSTA AL SR. ALCALDE DE QUEROL

Des de la Plataforma Salvem Querol estem cofois de la carta del Sr. Alcalde als conciutadans perquè és un epitafi de la seva vida política. De totes maneres el volem felicitar pel contingut de la carta; ja que és tot el contrari de la realitat política que ens ha fet viure. És llàstima que no hagi aplicat aquestes idees en els seus 20 anys de mandat. Durant aquests anys ha deixat caure un munt de cases del nucli sense instar als propietaris a arranjar-les, ha tret les papereres del poble per no haver-les de buidar, ha asfaltat la plaça i la font del poble trencant l’harmonia, s’ha canviat de partit polític donant al poder a especuladors, no ha posat ordre a les nombroses urbanitzacions del municipi i a més en pensa fer de noves en un pla urbanístic que preveu 5000 cases noves en un municipi de 400 persones empadronades, durant 6 any ha permès que camps d’Esblada es tornessin un abocador de fangs de depuradora amb el perill que això suposarà per les aigües, ha intentat en diferents ocasions vendre’s el patrimoni natural a canvi d’una pedrera o un abocador, ha permès tenir un assessor a l’ajuntament a jornada complerta però que només es presenta a l’Ajuntament 2 hores al dissabte a canvi dels favors prestats per un familiar...
També volem felicitar al senyor que li ha escrit la carta perquè sabem que vostè és incapaç d’escriure’n una com aquesta.
Però Sr. Alcalde li queden 6 mesos per aplicar aquesta nova política de desenvolupament sostenible; ànims!

PLATAFORMA SALVEM QUEROL

Quan la terra es torna negra

Les fotos són: dels anys 2002,2003,2005 i 2006 de la mateixa finca; (una petita mostra)

Des de l’any 2002 que s’estan abocant fangs de depuradora als plans d’Esblada (Querol). Els fangs de depuradora poden servir com a adob pels conreus i a més és una sortida aquest residu que cada cop es genera en més quantitat. Però una cosa es aplicar una dosi d’adobat i l’altre fer servir unes determinades hectàrees que queden una mica lluny de tot arreu per fer-ho servir d’abocador de fangs.
Els fangs de depuradora tenen una gran quantitat de nitrogen mòbil i aquest tard o d’hora acaba arribant als aqüífers. No sabem la qualitat d’aquests fangs; si té molts metalls... però el que està clar que aplicar al mateix terreny durant 5 anys camions i camions de fangs aporta un excés de nitrogen i el perill que això suposa pels aqüífers.
Així tenim mig municipi afectat per les molèsties d’aquest residu (Esblada i masies dels voltants) i l’altre per l’especulació urbanística

Salvem Querol presenta al·legacions al POUM

tie
Salvem Querol (Associació de Veïns del Nucli Urbà de Querol i GEPEC) ha presentat al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística de Querol (POUM).
Aquestes al·legacions es basen en:
- És un POUM que s’ha fet sense la participació del poble de Querol, on els promotors que han fet donacions han sortit beneficiats i els veïns del municipi que han protestat han estat perjudicats.
- És un POUM que, segons el regidor d’urbanisme, s’ha pagat en part amb les donacions dels promotors.
- El POUM de Querol preveu la construcció de fins a un màxim de 5092 habitatges en un municipi de 350 habitants empadronats. A més d’ampliar les 4 urbanitzacions ja consolidades, el POUM preveu l’ampliació de la urbanització L’Arboçar, actualment de 30 cases a 1400 cases. També preveu la construcció de dues noves urbanitzacions, entre elles Rocacorba de 550 cases sobre el poble de Querol, actualment d’unes 50.
- El POUM no justifica com es satisfarà la demanda d’aigua ni electricitat, ni preveu la gestió dels residus generats dels habitatges planificats, permet construccions en terrenys superiors al 20% de desnivell...
- El tipus de creixement que preveu aquest POUM és insostenible, no té en compte el veí del municipi, està fet d’una manera precipitada i sota el criteri d’interessos de tercers.

Per tant, demanem la retirada d’aquest POUM i l’elaboració d’un nou pla urbanístic que tingui en compte els veïns i sigui respectuós amb el medi natural. En definitiva, volem un creixement sostenible del municipi.

A més de Salvem Querol, ERC de l’Alt Camp i ICV - Alt Camp han presentat al·legacions.

Introducció d'al·legacions

Primer de tot s’ha de tenir en compte a on es troba el municipi de Querol.
Querol és troba al mig del Sistema pre-litoral central i envoltat de zones protegides actuals, (PEIN Montagut-Ancosa i Saburella) i la futura proposta de Xarxa Natura.
Querol arrossega una trista herència del passat pel planejament urbanístic i les persones que l’han gestionat. Aquest POUM és basa en la reducció de les hectàrees urbanitzables; ja que segons les Normes Subsidiàries de l’any 1981 el 30 % del municipi de Querol és urbà. Era una època que es preguntava si la gent volia el seu bosc urbà o rústic i , és clar, urbà, valia molts més diners. Són urbans PEIN, precipicis, torrents, boscos, vinyes.... sense cap sentit. Ara tampoc té cap sentit agafar un percentatge menor d’hectàrees de determinats promotors i concentrar allà més de 5000 habitatges en un municipi de 350 habitants. No s’entén que en la memòria del POUM i l’informe medioambiental és puguin justificar 5100 cases amb un propòsit de creixement sostenible. Crec que no sabeu que vol dir creixement sostenible; perquè pensar fer 1400 cases a l’Arboçar, 540 a Rocacorba....és sostenible o és rendible? Penseu d’on treureu l’aigua, gestionareu els residus, l’impacte de 20.000 persones sobre el medi natural; sostenible, us ho explico, vol dir no comprometre les generacions futures; 3 del 4 regidors que governeu teniu més de 70 anys; ens esteu deixant un desgavell urbanístic que les generacions futures no podrem gestionar; vosaltres no hi sereu però d’altres sí. Amb 4 urbanitzacions de centenars d’hectàrees no en tenim prou?
Querol no és municipi industrial ni turístic, aquest elevat número d’habitatges només es justifica des de un punt de vista especulatiu.

Llicències d’obres avui i gana per demà.

Per tothom es ben conegut la dita “Pa per avui i gana per demà”, per tothom menys el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Querol. La seva argumentació per fer noves urbanitzacions a Querol: Rocacorba, la Casa Gran,... enmig del bosc i no al costat de cap nucli urbà és cobrar llicències d’obres. I amb aquest diners rebaixar les quotes de les juntes de compensacio, propietaris,… de les resta de les inacabades cinc urbanitzacions de Querol.

Però no explica que pasara un cop els nous bolets urbanistics estiguin acabats, o abandonats pels promotors com malahauradament a succeit repetidament a Querol, doncs que l’Ajuntament s’haurà de fer càrrec d’un serveis que no podrà compensar amb els impostor que paguen els nous veins. És a dir, que tindrem unes noves urbanitzacions que demandaran, amb rao, uns serveis basics i el seu manteniment. I llavors? Doncs d’on treurem els recursos? Construirem més urbanitzacions?

S’ha de buscar un model de creixement sostenible, no fer nous bolets urbanistics. Fer creixer als voltant del poble de Querol, acabar i l’alhora dotar de serveis les diverses urbanitzacions existens. S’ha de planificar com volem creixer i d’on surtiran els recursos a curt i mig termini. No pot ser que els beneficis de l’especulació, comprar a preu ridícul i vendre a preu d’or, vagin a parar abans d’unes butxaques privades i després l’Ajuntament, tots nosaltres, i en especial els veins de la urbanització haguin de pagar les despesses de la creació de serveis.

Les llicències d’obres només es cobren una vegada, els serveis s’han de donar per sempre. D’ons surtiran en el futur els recursos per donar i mantenir els serveis a las urbanitzacions , de la butxaca del regidor d’urbanisme? De les donacions anònimes ?

JSP

Tornem a començar

Després de 15 mesos d'haver presentat al·legacions i que mai han estat respostes; els veïns de Querol tornem a preparar noves al·legacions per aquest nou POUM.

DE 6123 A 5092 HABITATGES EN EL POUM DE QUEROL I REPRESÀLIES CONTRA MEMBRES DE LA PLATAFORMA

Un POUM finançat amb les donacions i fet per un govern no escollit democràticament

Ja està a exposició pública el POUM de Querol. Un POUM finançat amb les donacions dels promotors tal i com ha reconegut l’equip de govern a la premsa. L’equip de govern és fruit d’un cas de transfuguisme.
Ha passat un any del primer POUM però el temps no ha servit per fer reflexionar l’Ajuntament.

6123 habitatges l’any 2005 a 5092 habitatges l’any 2006

Hem passat d’una previsió màxim de 6123 habitatges l’any 2005 a 5092 habitatges; recordar que el poble té 350 habitants empadronats entre 5 urbanitzacions, Querol, Esblada i masies.

Més sorpreses, represàlies i 1400 cases a l’Arboçar

Però aquest POUM té noves sorpreses:
- Rocacorba, el projecte més polèmic continua a dalt la muntanya, retallat perquè la pendent es situï al voltant del 20 %. Tot i així ho dubtem. El propietari de Rocacorba va fer una donació de 30.000 €.

- El creixement del poble es fa per taques, algunes molt aïllades del poble. L’ajuntament pren represàlies contra els membres de la Plataforma; a uns els hi passa la casa enganxada al poble d’urbana a agrícola, a uns altres els hi treu els horts per fer aparcaments i desapareix un pla parcial d’ampliació del poble perquè és propietat d’un membre de la plataforma: el SUD 3 i es posa lluny del poble. Total: al voltant de poble es poden fer 764 habitatges quan actualment en té 50.

- Creació d’un zona industrial als plans d’Esblada per fer una pedrera. L’impulsor d’aquesta pedrera va fer una donació a l’Ajuntament de 6000 €.

- 1400 habitatges a l’Arboçar. Una urbanització que no s’ha consolidat mai i a on actualment hi ha una vintena de cases; ara se’n preveuen 1400.

“Hi ha més plans urbanístics que habitants al poble”:

SÒL URBÀ DELIMITAT:
SUD 1 “Ca l’Isidret” 52 habitatges
SUD 2 “ Cal Canyetà” 50
SUD 3 “Cunillera” 56
SUD 4 “L’Arboçar” 1400
SUD 5 “Camí de Formigosa”
SUD 6 “Camí de la costa”
SUD 7 “Mas Gener” 223
SUD 8 “Coll de la Rimbalda” 169
SUD 9 “Rocacorba” 540
SUD 10 “Valldosera” 47
SUD 11 “La Plana d’Esblada” Industrial.

POLIGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA
PAU 1 Ranxos de Bonany 361 habitatges
PAU 2 Can Llenas 628
PAU 3 Mas Gasons 531
PAU 4 Mas Bermell 719

PLANS DE MILLORA URBANA
PMU 1-4 Querol 66 habitatges
PMU 5-6 23 habitatges

TOTAL un màxim de 5092 habitatges en un municipi de 350 persones empadronades.

La Corleone de l'Alt Camp

La diferència entre els terrenys situats a dalt la muntanya i els altres annexats al poble és que el primer, Sant Andreu de Llavaneres S.L., va fer una donació de 30000€ i el segon és veí de Querol i, com gaire bé tots, crític amb la gestió municipal i no ha fet cap donació.

Ara dalt la muntanya és urbà i al costat del poble ha desaparegut un pla parcial d'ampliació del poble. Llum verda a 550 cases a dalt d'un peny; llum vermella a 30 cases al costat del poble.

Zona Industrial a Esblada

Aquesta és la zona industrial d'Esblada per processar la pedra de la pedrera que volen intentar fer. L'encarregat seria una empresa que va fer la donació de 6000 € a l'Ajuntament (veure apartat donacions).

1400 habitatges a l' Arboçar

I ampliacions de Ranxos de Bonany, Mas Vermell, Mas Gassons.

¿Fins on hem de créixer?

En els últims anys Catalunya ha passat del 6 als 7 milions d’habitants. La superfície urbanitzada ha augmentat espectacularment. Les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle han augmentat enlloc de disminuir. Cada cop consumim més energia, més aigua, i deixem els rius més eixuts i bruts. Creixem gràcies a la degradació del nostre entorn.

Aquest model de creixement indefinit el basem en recursos no renovables: els combustibles fòssils (petroli i gas). La Terra tarda milions d’anys a produir el petroli que consumim en un any i que les pròximes generacions no podran fer servir. La nostra economia es basa en un recurs que tard o d’hora s’haurà de substituir. ¿Estem preparats per a aquest canvi?

Diem que l’economia creix. Però d’aquest creixement, n’hauríem de restar el que costa reciclar un producte, descontaminar un sòl per culpa d’una activitat industrial... En resum, n’hauríem de descomptar el cost real d’uns recursos que no es poden renovar. Ens referim al PIB verd.

Aquest model de créixer amb nous plans urbanístics, amb noves zones industrials no pot ser indefinit. Cada cop haurem de fer més carreteres i més grans perquè cada cop hi haurà més vehicles. Ens caldran noves pedreres perquè necessitarem el material per construir. Caldran noves plantes per tractar els residus, nous abocadors, noves plantes energètiques, més aigua...

¿Què pensaran les properes generacions de nosaltres? Que hem estat egoistes i que per tenir beneficis avui hem hipotecat el futur. Acabarem deixant una Catalunya plena de ciment, d’asfalt (com ja ho és la nostra costa), de pedreres i d’abocadors.

Ara mateix ens caldria una superfície 5 vegades més gran que Catalunya per poder disposar dels recursos de què gaudim. És a dir, produïm una cinquena part del recursos que gastem. Tard o d’hora veurem que aquest creixement és insostenible. Però, com més tard ens n’adonem, més difícil serà trobar-hi solucions.